Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
instruments mecànics
Música
Aparells que produeixen sons musicals mitjançant alguna maquinària que permet d’accionar-los sense interpretar personalment la música.
Poden ésser accionats per manubris o palanques com tots els anteriors al segle XIX o basar-se en el principi del paper perforat com diverses varietats de pianos i orgues mecànics i la pianola o bé ésser alimentats per motors, corrent elèctric, etc
orpheus

Orpheus
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, inventat al segle XIX, que consisteix en una petita capsa en forma de piano de cua, d’uns 90 cm de llargada per uns 50 d’amplada, que conté vint-i-quatre cordes al seu interior.
El suport programat del so és un disc de cartó perforat de 33 cm de diàmetre que emmagatzema una sola peça El mecanisme de lectura mecànica per lleves s’acciona amb una maneta lateral L’ orpheus fou un instrument rar que construí a Leipzig l’empresa Paul Ehrlich & Co, la qual fabricava capses de música amb lectura per disc, amb una patent de l’any 1886
pianola
Música
Varietat de piano mecànic, patentada el 1898.
Es basa en un mecanisme d’aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l’aire, que fa moure els martellets del piano Gaudí d’una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors enregistraren rotlles de pianola que avui són documents sonors de llurs interpretacions, com Granados, Paderewski, Saint-Saëns, Prokof'ev, Harold Bauers, etc
herophon

Herophon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), que és generat per un conjunt de llengüetes metàl·liques lliures accionades per aire aspirat, col·locades dins una caixa de fusta quadrada d’uns 50 cm de costat.
El suport del programa és un cartó perforat de forma quadrada que s’acciona amb una maneta lateral que comanda el mecanisme lector i les manxes que generen l’aire La seva invenció, vers el 1880, es deu a la indústria alemanya de construcció d’instruments, que, simultàniament, fabricà diversos instruments mecànics de saló amb llengüetes lliures semblants, anomenats ariosa , ariston , intona , kallisto o manopan Generalment posseeix vint-i-quatre llengüetes, que vibren gràcies a un corrent d’aire aspirat per unes manxes
harmònium mecànic

Harmònium mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), del final del segle XIX i principi del XX, que consisteix en un harmònium convencional amb l’afegit d’un sistema de programació de l’execució musical.
Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire
piano mecànic

Piano mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de so programat (instrumentprogramat), que consisteix en un piano que toca automàticament música enregistrada.
El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph…
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet,…
instrument programat
Música
Instrument musical que reprodueix sons emmagatzemats en un suport o programa d’una manera automàtica, sense la participació artística de l’home.
Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…
piano de maneta
Música
Tipus de piano mecànic que sona en girar una maneta que acciona el suport programat del so, normalment un corró amb pues, o bé un plec de paper, un cartró perforat o un rotlle de paper perforat.
La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià
orgue electrònic

Orgue electrònic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument electromecànic o electrònic de teclat, amb una consola similar a la de l’orgue tradicional, que genera sons de forma mecànica (discos o llengüetes) o electrònica (generadors d’ones en dent de serra).
Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja…