Resultats de la cerca

Vida Estudià piano i percussió al Conservatori de Música de Barcelona, on es graduà l’any 1973 amb un premi extraordinari en percussió Més tard fou alumne del percussionista alemany Siegfried Fink, amb el qual el 1974 anà a perfeccionar els seus coneixements a Suècia Es diplomà en percussió a la Universitat de Würzburg el 1987 Fou catedràtic al Conservatori de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica És autor de diverses obres didàctiques sobre percussió, entre les quals destaquen Xilofon I-II Barcelona, 1982 i Marimba I Barcelona, 1983 De la seva producció com a compositor…

Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner Musical de…

Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca  De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brusselles En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique 1890 Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i després completà la seva formació a Suècia, amb Siegfried Fink, i a la Universitat de Würzburg Ha estat, sense dubte, el gran impulsor i divulgador de la creació contemporània per a instruments de percussió no tan sols a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat espanyol Catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona, la seva labor pedagògica en aquest àmbit fou d’una enorme transcendència El 1978, amb un escollit grup d’alumnes, fundà Percussions de Barcelona, formació pionera en el seu gènere a Espanya i que, des de llavors, ha…

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

Format a Girona i Tarragona, ensenyà retòrica a la Universitat de Gandia El decret d’expulsió dels jesuïtes del 1767 l’obligà a traslladar-se a Itàlia, on el 1796 esdevingué bibliotecari del duc de Parma, i del 1807 al 1814, del regne de Nàpols Fou el primer a parlar de la influència àrab en la poesia i la música catalana i provençal de l’Edat Mitjana, teoria exposada en el tractat de literatura Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura , en set volums Cal esmentar la correspondència que mantingué amb el seu germà Carles, interessant per les referències musicals

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses

No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música