Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical amb el seu oncle, Th Spofforth, que era organista de Southwell Minster, i després es traslladà a Londres, on estudià composició amb B Cooke i piano amb D Steibelt La seva obra està constituïda bàsicament per cançons i glees El 1793, dos glees seus foren premiats pel Gentlemen’s Catch Club, fet que ajudà a donar projecció a la seva carrera compositiva Durant un cert temps, fou director del cor del Covent Garden de Londres Fou organista de la Fitzroy Chapel i també es dedicà a la docència El seu nom, com a compositor de glees , es troba al mateix…

Estudià a la seva ciutat natal, i posteriorment amplià a Londres la seva formació musical El 1927, de retorn a Lisboa, hi fundà l’Òpera Portuguesa, i el 1928 creà els Concerts Simfònics de Lisboa, en els quals oferí la primera versió completa d' El amor brujo de M de Falla El 1931 estrenà a París el Concert en sol de Ravel, de qui fou amic Tres anys després formà l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Portuguesa, amb la qual estrenà diverses obres d’autors contemporanis Especialitzat en el repertori del segle XX, possibilità l’estrena a Portugal d’obres d’autors com Alban Berg, de qui…

Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner…

En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…

Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts arreu del món en…

Considerada la principal formació de música sacra d’aquesta època, tot i que també interpreta música profana, es distingeix per la qualitat i claredat del seu so Realitza nombrosos concerts cada any i ha actuat a Europa, els Estats Units, Austràlia, la Xina i Singapur Des del 1981 ha dut a terme, en exclusiva per a la discogràfica Gimell, enregistraments d’obres de compositors com W Byrd, GP da Palestrina i TL de Victoria, i també d’autors menys coneguts com J Clemens non Papa, Manuel Cardoso, Cipriano de Rore i Hendrik Isaac Molts d’aquests enregistraments han estat premiats…

Deixeble de RL Finney a la Universitat de Michigan i de B Blacher a la Hochschule für Musik de Berlín, és un dels autors més premiats dels Estats Units entre molts d’altres, rebé el premi de la Fundació Koussevitzki 1966 i el de l’International Rostrum of Composers Award de la UNESCO 1971 El 1965 entrà com a professor assistent a la Universitat de Pennsilvània i més tard esdevingué professor numerari d’aquest centre Es retirà de l’ensenyament el 1997 La seva obra, amb influències de compositors com G Mahler, B Bartók i de l’impressionisme francès Debussy, es caracteritza per les tendències…

Formà part del grup Ez Dok Amairu  1965, del qual fou fundador, i que tenia com a finalitat unir diversos àmbits de la cultura basca Després de l’escissió del grup es dedicà a fer estudis, recitals i enregistraments Com a cantautor, entre el 1974 i el 2006, publicà una quinzena de discs de cançons i poemes propis i també d’altres autors Fou també actor i formà part del grup teatral Jarrai A la dècada dels anys vuitanta fou també director general i conseller del Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa Com a escriptor cal destacar la seva poesia, amb reculls com Egunetik…

Filla d’una noia negra de catorze anys i d’un pare blanc desconegut, començà a cantar gòspel en una parròquia de la seva ciutat i el 1950 anà a viure amb uns familiars a San Francisco, on formà una banda de rhytm'n blues amb dues noies més Aleshores fou descoberta pel cantant i empresari Johnny Otis, que li donà el nom artístic El 1955 enregistrà el primer disc, Roll With Me Henry , que se situà entre els més venuts del gènere El 1960 signà per la discogràfica Chess Records, fet que significà la seva consagració amb l’àlbum At Last 1961, en el qual incorporava un acompanyament orquestral…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…