Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
instruments electromecànics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) que inclou els que generen oscil·lacions als circuits elèctrics per mitjà de procediments mecànics, òptics o electroestàtics.
Aquestes vibracions, convenientment amplificades amb sistemes electrònics, produeixen sons audibles mitjançant altaveus Els instruments que millor representen aquesta família són els generalment coneguts com a orgues electrònics El 1931, R Ranger presentà a Nova York un orgue electrònic capaç de generar sons a partir dels impulsos òptics captats per una cèllula fotoelèctrica Al llarg dels anys trenta foren experimentats diversos models basats en procediments mecànics de llengüetes o amb tubs electroestàtics de buit Entre tots ells, l’instrument que reeixí i s’establí com a model…
enregistrament
Música
Fixació de peces o fragments musicals damunt una superfície, amb possibilitat de reproduir-los a voluntat.
Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament…
Joan d’Alemanya
Música
Músic procedent d’Alemanya.
Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
floritura
Música
Ornamentació d’una melodia que pot ésser introduïda per la improvisació de l’intèrpret o bé determinada per l’escriptura del compositor.
L’associació de les expressions referides a les flors i els ornaments melòdics tenen l’origen al segle XIII, època en què Jeroni de Moràvia desig nà aquests procediments com a " flos harmonicus " D’altra banda, s’anomena ’estil florit’ la 5a espècie de les espècies de Fux
John Bull
Música
Compositor, virginalista i organista anglès.
Fou organista a Hereford 1582, Londres 1591, Brusselles 1614 i Anvers 1617 i primer professor al Gresham College de Londres Fou un dels creadors de la tècnica del teclat i dels procediments que independitzaren l’escriptura instrumental de la vocal Compongué unes 150 peces per a teclat, que foren incloses als reculls Parthenia 1612 i The Fitzwilliam Virginal Book 1630 També escriví música per a viola 50 peces i obres vocals anthems , madrigals
tematització
Música
Concepte que s’aplica a aquells elements musicals d’una composició que l’oient percep com a destacats pel seu perfil detallat i, sobretot, pel tractament que reben al llarg de l’obra (especialment repeticions i variacions).
Es tracta dels mateixos procediments que fan que una melodia es converteixi en tema però aplicats a qualsevol element musical, com un motiu rítmic o melòdic, un detall tímbric, etc Tot i que el substantiu tematització i l’adjectiu temàtic derivin de tema, no s’ha de deduir que tot el que és temàtic és un tema i, encara que sembli un contrasentit, cal tenir en compte que una obra atemàtica tematisme/atematisme té, o pot tenir, molts elements temàtics
Eduard Montesinos i Comas
Música
Compositor valencià.
Es formà al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué diversos guardons Catedràtic de diferents disciplines en aquest centre, ha publicat també alguns llibres de caràcter pedagògic Inicià la seva carrera compositiva amb Siciliana 1961 En el seu catàleg, format per obres simfòniques, per a big band , banda, cor, orgue i piano, sobresurten les Variacions calidoscòpiques 1973 i Estructures isorítmiques 1987 El llenguatge de Montesinos és una fusió molt personal de procediments i tècniques compositius sorgits durant el segle XX, entre els quals sobresurten l’atonalisme…
Helmut Friedrich Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Del 1955 al 1958 estudià al Conservatori de Stuttgart i, després amb L Nono a Venècia 1958-60 i K Stockhausen a Colònia 1963-64 Ensenyà teoria a Stuttgart des del 1970 i fou professor a Ludwigsburg des del 1972 El 1976 esdevingué professor de composició a la Musikhochschule de Hannover En la seva música fa una interpretació molt personal dels procediments compositius de Nono, fet observable en l’obra Consolation I 1967 Amb obres com Pression 1969 o Kontrakadenz 1970 deixà enrere les influències del seu mestre i evolucionà cap a formes més simples
Heinrich Albert
Música
Compositor alemany.
Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina