Resultats de la cerca

Molt marcat per la personalitat del líder, que li imprimí una forta teatralitat i un nivell musical molt alt, el seu primer disc, publicat el 1972 amb el mateix nom del grup, ja palesava un estil eclèctic, a cavall entre el rock dels setanta i el hard-rock Amb A Night at the Opera 1975 es consolidaren com un dels grups més populars del Regne Unit, popularitat que difongueren fora del seu país en nombroses gires, en els concerts de les quals la posada en escena tenia un paper essencial perquè eren grans espectacles on els efectes visuals tenien molta importància Es convertí, al final dels…

Estudià a Edimburg i a París, amb NBoulanger Ha escrit concerts, un per a clarinet 1968, i un altre per a trompa, banda i orquestra 1971, i òperes, com The Decision 1967, The Voice of Ariadne 1974, Mary, Queen of Scots 1976 i A Christmas Carol 1978-79, obres serials però amb influències de folk-song

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

Durant els primers temps de la seva activitat possiblement treballà sota el patronatge de sir Thomas Monson, juntament amb el compositor Thomas Campion D’aquesta època és el seu Book of Ayres 1601 Més tard, el 1603, fou nomenat llaütista de la cort del rei Jaume I Publicà arranjaments per a consort d’obres pròpies i també d’altres compositors en Lessons for consort 1609 A partir del 1609 participà en la creació d’una companyia d’actors infantils, Childrens of the Queen’s Revel, amb la qual continuà actiu almenys fins el 1617 Es mantingué en el servei reial fins la seva mort

Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The…

Fou professor al Royal College of Music de Londres, director musical de la BBC 1942-44 i Master of Queen’s Music 1953 Reaccionà contra el Romanticisme, cercant un estil, a vegades humorístic, que té punts de contacte amb el Grup dels Sis Escriví música orquestral A Colour Symphony , 1922 Music for Strings, 1935, escènica The Tempest , per al cinema The Shape of Things to Come , 1936, concerts, música de cambra Conversations , 1919 Quintet amb clarinet , 1932, per a cant amb conjunt instrumental Madam Noy , 1918 Rhapsody , 1919 Rout, 1919 Pastoral 1929 Morning Heroes 1930, l…

Acabà els seus estudis a Oxford el 1597, i tres anys després es publicà el seu primer llibre de cançons per a llaüt, el darrer dels quals aparegué el 1610 El 1601 s’inclogué un dels seus madrigals en la collecció antològica The Triumphes of Oriana , promoguda per Thomas Morley, i el 1607 publicà The First Set of Madrigals Juntament amb Philip Rosseter, Philip Kingham i Ralph Reeve, el 1610 fundà un grup de nens instrumentistes anomenat Revells of the Queen El 1615 els fou permès de construir un teatre prop de Blackfriars, però fou prohibit i enderrocat poc després per les…

El 1888, un cop acabats els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, començà a dirigir òperes i operetes al teatre Savoy i al Crystal Palace, fins que el 1895 assumí la direcció dels populars Promenade Concerts, els Proms, als quals estigué vinculat durant tota la seva vida El 1899 fundà l’Orquestra de Nottingham, que dirigí des del primer moment, dedicació que compartí amb actuacions al capdavant de l’Orquestra del Queen’s Hall Director del festival de Sheffield entre el 1902 i el 1911, es destacà per la defensa de la música britànica, estrenant obres dels…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret…

El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The Fairy Queen…