Resultats de la cerca

Liderats pel cantant Francesc Ribera i Toneu , Titot , els Brams nasqueren al Berguedà al juny del 1990 La formació original la integraven Titot , Toni Romero, August Gendrau, Francesc Xavier Martínez, Josep Maria Gómez, Jordi Castilla i Sílvia Cardona Després d’uns inicis en el circuit comarcal i de festes majors, debutaren amb Amb el rock a la faixa 1992, disc que manifestava la inequívoca vocació independentista del grup Convertits en la punta de llança del rock independentista català, els Brams elaboraren una discografia compromesa en què mai no perderen el to reivindicatiu…

Etiquetats dins l’art- rock , que barrejava la música d’avantguarda amb posades en escena pròximes a la performance , el millor de la seva producció precedí l’abandó del líder, Peter Gabriel, que el 1975 inicià una fructífera carrera en solitari Phil Collins es féu càrrec del grup, alternant el seu treball com a solista amb les gravacions amb Genesis, que els últims anys ha fet un gir radical cap al pop comercial Cal destacar els discs Trespass 1970, Selling England by the Pound 1973 i The Lamb Lies Down on Broadway 1974

Rebé les primeres classes de música del seu pare, violoncellista del teatre de Nimes Durant els primers anys de la seva carrera subsistí impartint classes de violoncel i de cant i actuant com a violoncellista en diverses orquestres Un afortunat debut a Avinyó, on actuà en substitució d’un cantant que havia emmalaltit just abans d’una representació, feu que la seva carrera experimentés un gir radical A París fou aclamat en les seves intervencions a la Comédie-Italienne En aquella època la seva veu havia esdevingut la d’un baríton i començà a ser imprescindible en obres d’autors…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves…

Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les…

Estudià guitarra amb Salvador Gómez i composició amb C Bernaola, T Marco, L de Pablo i C Halffter Assistí als Cursos Internacionals de Darmstadt, a Alemanya, on prengué consciència de l’avantguarda musical més radical És llicenciat en Història de l’Art i, parallelament a la seva tasca compositiva, ha escrit alguns tractats d’estètica, com ara Entre la muerte del arte y el arte moderno i Música sobre máquinas y máquinas musicales Del conjunt de la seva obra destaca la música de cambra, amb unes composicions que mostren una elaborada escriptura musical i que han estat…

Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a Bayreuth…

En 1946-47 fou pianista i arranjador de l’orquestra de Fletcher Henderson Més tard, a Chicago, dirigí el seu propi grup, Arkestra, de format big band , amb el qual enregistrà Jazz in Silhouette 1958, entre altres obres El 1960 l’orquestra s’installà a Nova York i començà una llarga carrera, amb bona acollida als festivals europeus i en concerts en diverses universitats dels Estats Units Les actuacions incloïen dansa, vestuari especial i efectes de llum Entre els músics de l’orquestra hi hagué Marshall Allen, Craig Harris, Lex Humphries, Julian Priester i sobretot John Gilmore La…

Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el…

El seu debut discogràfic fou Closing Time 1973, i ja anunciava el to nocturn, entre nostàlgic i de cabaret, que definiria la seva producció, un eclecticisme radical que aplega gran part dels estils emparentats amb el rock des del funk i el soul fins al jazz i el blues Als anys vuitanta intensificà la seva carrera com a actor interpretà papers en pellícules com Dracula , Cotton Club i Short Cuts , i mantingué en parallel una producció musical que donà com a resultat obres com ara Swordfishtrombones 1983, Rain Dogs 1985, Bone Machine 1992, Mule Variations 1999 i Real Gone 2004 El…