Resultats de la cerca

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un…

Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme La ajorca de oro , 1918 Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara  La marchenera 1928, María la tempranica 1930, Luisa Fernanda 1932, una de les que assoliren més èxit, La Chulapona 1934 i María Manuela 1957 La seva darrera composició, l’òpera El poeta 1980, fou molt ben rebuda per la crítica Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres,  Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del…

Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació …

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions,…

Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors…

Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la princesa Isabel,…

Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda…

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació de Paganini…

La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965  What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són  Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le camp 1967,…