Resultats de la cerca

Treballà a Moscou, però de seguida passà a Viena, on fou deixeble de K Godovskij Debutà al Teatre Bol’šoj el 1919, i el 1923 fou reclamat a Dresden, on dirigí obres al costat de F Busch Estrenà a Alemanya Borís Godunov i entre el 1924 i el 1927 dirigí a Berlín Després del seu pas per l’Òpera de Sofia 1927-28, fou contractat als Estats Units, on entre el 1929 i el 1934 dirigí l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, del 1939 al 1941 desenvolupà la tasca de direcció d’orquestra a Göteborg i Estocolm i durant el període 1948-53 dirigí el repertori líric rus a la Scala…

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà…

Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’…

Estudià al Conservatori de Parma, on obtingué els diplomes de piano i composició Fou assistent de R Benaglio a la Scala de Milà del 1963 al 1967, i el 1968 fou reclamat al Teatro Colón de Buenos Aires, on romangué fins el 1971, any que fou nomenat director del cor a la Scala de Milà La temporada 1982-83 fou contractat com a director del cor del Gran Teatre del Liceu, juntament amb Vittorio Sicuri Amb aquesta formació hi estigué fins el 1993, any a partir del qual assumí la direcció coral i orquestral de diverses formacions europees Dirigí orquestres a Parma, Milà, Tòquio, Rio de Janeiro,…

Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció…

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres…

Després d’uns inicis amb el seu oncle, continuà els estudis a l’Escola d’Organistes de Praga, amb KF Pitsch i F Blažek 1853-54 També estudià a l’Institut Maydl, on més tard fou professor Reclamat pel Teatre Mariinskij com a organista i director suplent, el 1869 n’esdevingué director titular, càrrec que conservà fins el 1915 Dirigí moltes estrenes d’òperes noves, com ara les de N Rimskij-Korsakov o el Boris Godunov de M Musorgskij Del 1869 al 1881 dirigí també els concerts de la Societat Imperial Russa Compongué alguna òpera prou destacada, com ara Dubrovskij 1895 o Francesca da…

El 1804 esdevingué alumne de FD Weber, que li feu apreciar les obres de WA Mozart, M Clementi i JS Bach Completà la seva formació musical a Viena, amb F Albrechtsberger i A Salieri 1808-20 Es presentà com a concertista de piano, i feu algunes gires d’èxit, gràcies a les quals conegué compositors com L Spohr, L van Beethoven o F Mendelssohn Residí una bona temporada a Londres, on impartí classes a la Royal Academy of Music, oferí concerts i arribà a dirigir la Royal Philharmonia Society 1841-46 El 1840 deixà els concerts, i a partir del 1846 es dedicà enterament a l’ensenyament…

De nen tocava l’orgue a l’església, mentre es formava musicalment al Conservatori d’Augsburg amb el seu germà, el futur compositor Otto Jochum El 1922 inicià els estudis de composició i direcció S Hausegger, el seu mestre de direcció, l’introduí com a corepetidor a l’Òpera de Munic Entre el 1926 i el 1929 estudià i treballà a l’Òpera de Kiel, on collaborà en una cinquantena d’òperes Després d’un periple que el dugué a Mannheim 1929-30 i Duisburg 1930-32, el 1932 fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, i dos anys més tard fou reclamat a l’Òpera d’Hamburg i a l’…

Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué…