Resultats de la cerca

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar aquest període, i…

A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les execucions en…

Deriva d’una antiga lletania La moderna reforma litúrgica preveu unes peticions litàniques i ha reduït les invocacions a sis en lloc de nou

Un pedal expressiu regula la intensitat del so La seva extensió és de tres octaves, del fa 2 al fa 5 La música per a vibràfon s’escriu en clau de sol És un instrument que aparegué en el decenni dels trenta, amb diferents noms, l’ús del qual restava reduït a l’àmbit del jazz i de la música lleugera Ha estat incorporat a l’orquetra simfònica

Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat

El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols

Estudià, a més, lleis a Leipzig, i violí amb Graun Aviat fou un clavecinista remarcable L’any 1733 fou nomenat organista de l’església de Santa Sofia de Dresden, i més tard 1746, cantor i director musices de Halle El seu natural independent, però, li féu menar una vida errant, i es veié reduït a la misèria En les seves obres, poc conegudes, es troben elements preromàntics aliats amb formes plenament clàssiques Destaca la seva Missa alemanya en re menor té, també, simfonies, peces per a orgue i piano, etc

Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R Parsons o W Byrd…

Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum contradictori d’…