Resultats de la cerca

Les primeres referències es remunten al s XIX La seva recuperació a Catalunya data dels primers anys de la dècada dels vuitanta, amb el ressorgiment de la música tradicional catalana

Els anys seixanta collaborà amb destacats exponents del free-jazz , com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de les seves actuacions El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

El seu single Crazy , de l’àlbum de debut St Elsewhere 2006, número 1 als Estats Units i al Regne Unit, es convertí en la primera cançó distribuïda digitalment a internet en arribar al capdamunt de les llistes britàniques El segon disc del grup, The Odd Couple 2008, també rebé l’elogi de la crítica per la seva capacitat d’integrar influències en un discurs polivalent, fresc i carregat de referències al rock i al funk dels anys setanta

Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…

Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del…

La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical…

El terme fou introduït per Ursula Günther el 1963 a partir de referències trobades en el Tractatus de diversis figuris de Philippus de Caserta Designa la música -essencialment profana, molt complexa i elitista- produïda, especialment a la cort papal d’Avinyó i a les corts del sud de França, a la Corona d’Aragó i a Xipre, des de la mort de Machaut, el 1377, fins a l’aparició de Guillaume Dufay i de les primeres formulacions del Renaixement musical Alguns dels seus principals cultivadors foren Jacob de Senleches, Solage, Pierre de Molins, Matteo da Peruggia i Johannes Ciconia

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…