Resultats de la cerca

Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i José de Torres…

El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi, sovint insatisfet, feia…

Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner  1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada a L’Anell del Nibelung o…

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los…

Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio , un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…

Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…

Vida Fill d’un cerveser aficionat al violí que li estimulà des de ben petit el sentit musical, aviat pogué cultivar els seus dots i les seves habilitats amb el piano A vuit anys compongué una peça Galop que ja preludiava el seu interès per les danses populars Feu els seus estudis amb professors modestos, tot i que tingué com a mestre el filòleg J Jungmann, declarat nacionalista que li encengué la primera espurna del foc del nacionalisme txec No obstant això, en la seva formació predominà la tradició alemanya i també la italiana Pogué escoltar en directe pianistes com F Liszt i S Thalberg, i…

Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…