Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cànon per tons
Música
Cànon infinit en què cada repetició té lloc una 2a M més aguda, i que es repeteix fins a tornar al to inicial.
En aquest tipus de cànons, de notable dificultat tècnica, el dux és modulant En el cas del cànon per tons de L’ofrena musical , BWV 1079, de JS Bach, l’ascensió modulant simbolitza l’ascensió de la glòria del rei Ascendente Modulatione ascendat Gloria Regis La imitació entre el dux i el comes a la 5a J és rigorosa Un altre exemple de cànon per tons és l’obra coral de J Brahms Mir lächelt kein Frühling 'No em somriu cap primavera', WoO 25
Augustus Frederic Christopher Kollmann
Música
Pedagog i teòric musical britànic d’origen alemany.
Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay…
Johann Peter Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el…
René Leibowitz
Música
Compositor, director d’orquestra i teòric francès d’origen polonès.
Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A Webern a Viena i amb A Schönberg a Berlín 1930-33 També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M Ravel 1934-38 Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània 1947 Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels concerts i de…
Felice Anerio
Música
Compositor italià.
Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals espirituals, i de…
Marvin Gaye
Música
Cantant nord-americà de soul, de nom real Marvin Pertz Gay.
Fill d’un pastor que li feia obeir una moral rigorosa, a tres anys ja cantava al cor de l’església Rebé lliçons de piano i bateria, i de seguida excellí com a solista De jove destacà en grups esporàdics de doo wop i actuà amb la formació Moonglows El 1963 interpretà Pride and Joy , la primera de 39 cançons que arribaren a estar entre les deu més venudes a les llistes de vendes nord-americanes Els seus duets amb la cantant Tammi Terrell foren populars, però el 1970 la seva parella artística morí El seu traspàs afectà profundament Gaye i la conflictiva situació social als EUA, amb…
Anton Carrera i Busquets
Literatura catalana
Música
Poeta i rapsode.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia…
,
Walther von der Vogelweide
Música
Poeta alemany.
La seva obra, de la qual es conserva un centenar de poesies, ha restat fragmentada en uns trenta manuscrits Una part de les seves composicions són d’atribució incerta, unes deu poden ser reconstruïdes gairebé del tot i, d’algunes, se’n conserva també la melodia que les acompanyava en notacions diverses Només de la intitulada Palästinalied 'Cançó de Palestina' en resten íntegres tant el text com la melodia La biografia de Walther von der Vogelweide és plena de buits i, en molts aspectes, objecte de conjectures a partir de l’obra, de marcat accent personal Esmentat per diversos personatges de l…
seqüència
Música
Transposició consecutiva i a un interval constant d’un segment musical, sigui monofònic (ex.1), homofònic (ex. 4) o polifònic (ex. 2).
Exemple 1 - JS Bach Suite per a violoncel , núm 5, BWV 1011, I Preludi © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen seqüencial, que en determinats contextos pot designar-se amb expressions com ’progressió harmònica’ o ’marxa harmònica’, és un recurs harmònic de caràcter centrífug molt important harmonia 2 i alhora un recurs formal de continuació, d’expansió, d’impuls En una seqüència, el segment musical que es repeteix transposat és el ’model’ El nombre d’encadenaments harmònics, implícits o explícits, inclosos en el model és variable, tot i que normalment va des de 2 ex 2 fins a 4…