Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
polirítmia
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament valors rítmics diferents.
La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…
funk
Música
Estil aparegut als EUA al final dels anys seixanta, fruit de la mescla del soul i el rock.
Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà…
Ignacio María Cervantes Kawanag
Música
Compositor cubà.
Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes…
grup irregular

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a…
música persa
Música
Art musical conreat pels perses.
Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i…
ritme aksak
Música
Terme emprat per la musicologia moderna per a designar un cert tipus de ritme —associat sobretot a la música tradicional— caracteritzat per la seva asimetria o irregularitat mètriques.
Tot i que l’ús del terme turc aksak literament ’coixejant', ’entrebancant-se' així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en el sentit…
musette
Música
Dansa francesa amb un bordó o baix persistent que fa l’efecte de l’instrument homònim.
Té un caràcter pastoral, i pot tenir ritmes diversos, fins i tot el de vals valse musette
Leo Fall
Música
Compositor austríac.
Esdevingué cèlebre a Viena amb operetes com Die Dollarprinzessin 1907 i Madame Pompadour 1923, en les quals combinà ritmes àgils amb valsos vienesos
Porgy and Bess
Música
Òpera de G.Gershwin, sobre text de Du Bose Heyward i Ira Gershwin, estrenada a Boston el 1935.
De tema negre nord-americà, es basa en gran part en ritmes de jazz Ha esdevingut freqüent als repertoris internacionals d’òpera a Barcelona fou estrenada al Liceu, el 1955
fancy
Música
Forma instrumental, anàloga a la fantasia, conreada a Anglaterra durant els segles XVI i XVII.
Les fancies eren escrites en un estil lliure i molt contrapuntístic, i els autors hi introduïen sovint ritmes de dansa i melodies folklòriques Fou conreada per autors britànics com WLawes, OGibbons, WByrd, GFarnaby i HPurcell, entre d’altres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina