Resultats de la cerca

S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música…

Estudià cant a París i debutà el 1932 a l’Òpera de Montecarlo com l’Elisabeth de Tannhäuser Un any després interpretà a l’Òpera de París el paper d’Ortrud Lohengrin Entre el 1933 i el 1936 cantà al mateix teatre òperes de R Wagner, R Strauss, F Halévy, WA Mozart i G Verdi, entre d’altres El 1935 es presentà com a Brunilde La valquíria a la Metropolitan Opera House de Nova York i hi reaparegué al llarg de les sis temporades següents, gairebé sempre amb òperes de Wagner, autor en el qual s’especialitzà Una poliomielitis l’obligà a retirar-se temporalment dels escenaris el 1941 i no hi…

Nascut en el si d’una família de músics, rebé del seu pare les primeres classes de piano i violí L’any 1900 inicià els seus estudis al Conservatorio de Buenos Aires, i el 1908 els perfeccionà a la Schola Cantorum de París En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Romania, i es veié obligat a romandre al país, on desenvolupà una gran activitat musical L’any 1919 acabà la carrera a París i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis L’any 1921 retornà a l’Argentina i exercí d’intèrpret i docent al Conservatori i a l’Instituto Nacional de Ciegos Com a intèrpret de piano donà…

Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement…

Vida Segons explica la seva Vida , era fill d’un comerciant de Tolosa S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons Després de la mort de Guillem de Berguedà entre el 1192 i el 1196 degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya…

Vida Era fill del violoncellista Joseph Weigl, membre de l’orquestra dels Esterházy sota la direcció de J Haydn i també de les del Kärtnertortheater i la Hofkapelle La família s’establí a Viena l’any 1769 i, després de la seva instrucció bàsica amb el pare, el jove Weigl es formà musicalment amb JG Albrechtsberger A setze anys escriví la seva primera òpera, Die unnütze Vorsicht 'La inútil precaució', per a un teatre de marionetes, obra que el 1783 fou representada al Burgtheater gràcies a la influència d’A Salieri El baró Van Swieten començà a invitar-lo regularment a les seves audicions…

Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…

Vida Animat per la seva mare, que li ensenyà a tocar el piano, i per un sacerdot local, va escriure la seva primera composició, Pange lingua 1862, i entre el 1864 i el 1865 cursà estudis musicals a Praga Després estudià al Conservatori de Música de Leipzig amb I Moscheles i EF Richter 1865-67 El 1868 anà a París i més tard a Mannheim, on estudià amb V Lachner El 1871 era una altra vegada a Praga i hi va romandre la resta de la seva vida, tret d’una curta temporada a Vílnius Lituània Morta la seva primera esposa, es casà en segones núpcies amb la contralt Betty Hanušová, cunyada…

És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot i que…

Vida La seva mare era lituana i el seu pare, un oficial de l’exèrcit de Napoleó que, obligat a romandre a Rússia per culpa d’una ferida de guerra, després de la retirada de l’exèrcit francès el 1812 s’establí a Vílnius com a professor de francès Com altres importants músics russos coetanis, K’ui no fou educat per a ser un músic professional i, posteriorment, ell mateix escriví que la composició no donava prou per a viure Tot i així, combinà els seus estudis generals amb la seva formació musical i estudià piano i teoria amb el compositor polonès Stanislaw Moniuszko El 1851 entrà a l’Escola d’…