Resultats de la cerca

Fundada el 1180, la ciutat no adquirí cap notorietat especial fins al segle XIX L’activitat musical durant l’Edat Mitjana documentada en els Cantares antiguos , la música dels quals s’ha perdut, no tenia per centre Sant Sebastià sinó tota la regió, en particular el santuari d’Arantzazu El 1555 Sant Sebastià convocà places per a mestre de capella Aquest mateix any, Joan de Sicus ocupà el lloc de primer organista de la parròquia de San Vicente Es disposa d’informació escrita sobre la música que es feia a les parròquies a partir del segle XVII, on se sap que exerciren els mestres de capella…

Estudià amb Conrado del Campo i Paul Dukas Fundador 1960 de la banda municipal de Sant Sebastià que dirigí fins el 1969, fou director de l’orquestra de cambra de Guipúscoa 1960-70, i professor d’harmonia al conservatori de Sant Sebastià 1948-82, del qual fou també director 1962-81 El 1937 guanyà el Premio Nacional de belles arts de San Fernando pel Quartet de corda Escriví, entre d’altres, Concierto vasco per a piano i orquestra 1947, les obres corals Aránzazu oratori, 1943 i poema simfònic del 1957, Charmangarria zera 1948, Eusko Salmoa 1980, Mitoen Sinfonia 1993,…

Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de P Dukas, P Le Flem i A Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de Sant Sebastià…

Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la música popular…

Fill d’un regidor nacionalista de la seva ciutat, de 1936 a 1937 visqué amagat amb la seva família arran de la victòria franquista Començà a estudiar medicina el 1953, i compaginà la professió de psiquiatre infantil, que exercí a la seva ciutat, amb l’activitat com a cantant Influït per la Nova Cançó , fou cofundador i un dels principals integrants de Ez dok amairu ‘No hi ha tretze’ 1965-1972, grup que encapçalà el moviment de recuperació i reivindicació de la llengua i el folklore bascs durant el franquisme A més de la interpretació del repertori popular, desenvolupà una línia experimental…

Fou director 1902-29 de l’Orfeón Donostiarra, amb el qual es presentà a Barcelona l’any 1910

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de…

Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers del 1970 al…

Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic…