Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat amb la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic, semblant al del trombó Fet generalment de bronze, té un tub acústic encorbat de perforació cònica —aproximadament d’un metre de longitud—, amb una ramificació descendent i una altra que puja fins a formar el pavelló Sol aguantar-se penjat al coll amb un cordó, com el fagot La columna d’aire de l’interior del tub sol ser modificada amb un sistema de forats amb claus,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part…

Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum

Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el…

Consisteix en una estructura de sosteniment que aguanta una o dues fileres de làmines de fusta de mida decreixent que hom percudeix amb unes baquetes o martellets per tal de produir el so És especialment difós a l’Amèrica Central Entre altres autors, Paul Creston 1940 i DMilhaud 1949 n'han escrit concerts

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més populars

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata F Pedrell…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina

Desenvolupat l’any 2000 a Berna, Suïssa, per Felix Rohner i Sabina Schärer, i presentat a la Fira de Música de Frankfurt el 2001 Amb un so semblant al d’una marimba, metàllic i harmònic, l’hang es compon de dos hemisferis de metall soldats entre si, que li confereixen una aparença semblant a la representació habitual d’un ovni Un dels hemisferis conté vuit tons musicals, en forma de cercles, situats al voltant d’un cercle central més gran L’altra banda té un forat al centre per a la ressonància del so Es pot tocar amb la punta dels dits, els pulgars o amb la palma de…