Resultats de la cerca

Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S Prokov’ef, I Stravinsky o D Šostakovič vegeu l’exemple 6b d’ harmonia

Creà el model de tenora, ja força semblant a l’actual, que presentà el 1849 a Perpinyà, amb els perfeccionaments tècnics que havien assolit altres instruments de vent Pep Ventura la imposà com a instrument propi de la cobla

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII

Sovint són dedicats a un dels aspectes tècnics de l’execució Hom en considera precedents els exercicis d’Oswald Holtzach 1515 i les toccate italianes del s XVII S'han destacat els de piano, com els de Clementi, Cramer, Czerny i Moscheles, els de violí de Paganini, De Bériot, etc Alguns uneixen a l’element didàctic un nivell artístic elevat, com els de Chopin, Liszt, Schumann, Scriabin i Debussy

Així, per exemple, en el clarinet es distingeixen els registres clarinet i chalumeau en la trompeta, els registres principale i clarino clarí en la veu, els registres de cap, de pit, agut, greu, etc Sovint, el fet de dividir en registres el conjunt de notes que una veu o un instrument pot emetre respon més a criteris tècnics -molt més interessants per a l’instrumentista que per a l’oient- que realment musicals

Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966

Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant…

Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva…

Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció…