Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium

Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo…

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de…

Ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià piano amb Rosita Renard i harmonia i composició amb PH Allende Entre el 1924 i el 1934 fou professor de música, però abandonà la docència temporalment per concentrar-se en els seus estudis musicals El 1942 fundà la Sociedad Chilena de Música i reprengué la tasca docent, primer a la Universitat Austral i després a la Universitat de Xile Compongué obres orquestrals i música de cambra i en el conjunt de la seva producció destaca una forta influència romàntica, així com la presència d’elements folklòrics De tot el seu catàleg…

Integrant d’una família de músics, de la qual també sobresortiren el seu germà Stephen 1735-1787 -que tocà el violoncel i amb qui sovint s’ha confós- i un nebot, George 1749-1779, que fou organista Estudià a Durham, on d’infant formà part del cor de la capella Contràriament al que feu el seu germà, només anà a Londres temporalment i romangué la major part de la seva vida a la seva ciutat natal Compongué un gran nombre de glees , alguns dels quals foren guardonats amb premis En canvi, Stephen es traslladà a Londres i allí guanyà un cert prestigi com a violoncellista També fou compositor, com…

Formà part de diverses orquestres abans d’incorporar-se a la de Lucky Millinder el 1937 Conegut ja a Nova York, entrà a l’orquestra de Count Basie aquell mateix any, i es convertí en un dels principals solistes de la formació Ocasionalment compongué i escriví arranjaments per a peces de jazz El 1950, havent-se desfet temporalment l’orquestra de Basie, Edison inicià una carrera independent liderant els seus propis grups, treballant al Jazz at the Philharmonic, o collaborant en altres orquestres Treballà com a músic d’estudi, i enregistrà molts solos en discos de Frank Sinatra i Billie Holiday…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, cantor i compositor en una sinagoga berlinesa El 1935, amb el partit nacionalsocialista al poder, la família Werder abandonà Alemanya i s’installà temporalment a Anglaterra El 1940 es traslladaren a Austràlia, on durant quatre anys estigueren internats en un camp de concentració com a presoners de guerra Fou durant aquest temps que compongué les primeres obres El 1955 l’Orquestra Simfònica de Sydney estrenà la seva obra orquestral Balletomania Considerat un dels màxims representants de l’avantguarda musical australiana, exercí la…

Estudià cant a París i debutà el 1932 a l’Òpera de Montecarlo com l’Elisabeth de Tannhäuser Un any després interpretà a l’Òpera de París el paper d’Ortrud Lohengrin Entre el 1933 i el 1936 cantà al mateix teatre òperes de R Wagner, R Strauss, F Halévy, WA Mozart i G Verdi, entre d’altres El 1935 es presentà com a Brunilde La valquíria a la Metropolitan Opera House de Nova York i hi reaparegué al llarg de les sis temporades següents, gairebé sempre amb òperes de Wagner, autor en el qual s’especialitzà Una poliomielitis l’obligà a retirar-se temporalment dels escenaris el 1941…

Era net de Fernando Guzmán, un destacat pianista argentí que s’establí a Xile el 1822 Estudià amb el seu pare, també pianista, i fou un nen prodigi que a vuit anys oferí els seus primers concerts El 1866, arran de la visita a Xile de LM Gottschalk, aquest li donà algunes classes i el prengué com a deixeble, de manera que Federico es traslladà a París Allí estudià amb A Biffet i A Groot El 1869 retornà a Santiago, on feu diverses gires de concerts, i difongué les obres de F Chopin per tot Hispanoamèrica i els Estats Units Anà al Perú el 1871 i s’establí temporalment a la capital,…