Resultats de la cerca

En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…

Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…

Pygmalion Lió 1770, de Jean-Jacques Rousseau, està considerada la primera obra d’aquest gènere, malgrat que ell mateix l’anomenà scéne lyrique Georg Benda, que també escriví música per a la traducció alemanya de Pygmalion 1779, fou el compositor més important de monodrames de la segona meitat del segle XVIII Posteriorment, Lélio estrenada el 1855, d’H Berlioz, i Erwartung 1909, d’A Schönberg, en són els exemples més representatius

Fill del mestre de capella i compositor Josep Gols i Veciana , amb qui es formà musicalment Estudià medicina a Barcelona, però aviat es dedicà a la música, collaborant en les activitats del seu pare Home polifacètic, també treballà el dibuix, sobretot caricatures i exlibris, i la topografia S’installà a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar Treballà com a periodista al Diari de Barcelona , fou sotsdirector de La Nau i també collaborà a les revistes Virolet i L’Esteve Feu traducció, activitat en la qual cal destacar la traducció al català de Borís Godunov…

A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts

A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…

Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…

Es formà musicalment en l’estudi del piano, el violí i l’orgue Participà en diverses orquestres com a violinista, clarinetista i trompista, i en fundà i dirigí d’altres Feu una traducció de La musique arabe , de Salvador Daniel, i això l’incità a estudiar més profundament aquest tema a la universitat A partir d’aleshores es dedicà a l’estudi de la música oriental, àmbit en el qual feu contribucions molt importants Amb History of Arabian Music to the XIII Century 1929 obtingué una gran reputació com a especialista en aquest vessant de la musicologia Del 1947 al 1965 fou…

Estudià música al Gymnasium d’Ansbach i teologia a la Universitat de Leipzig, on es graduà el 1734 i on començà a ensenyar el 1737 Amb posterioritat es doctorà en medicina Des del 1743 serví com a matemàtic i bibliotecari del comte polonès Malachowski L’any 1752 ingressà a la cort polonesa de Varsòvia com a físic, metge i historiador reial Publicà obres dedicades a un ampli espectre de matèries, com la matemàtica, la teologia, la física, el dret i la música Fou l’editor del Neue eröffnete musikalische Bibliothek 'Nova biblioteca musical a l’abast' També s’encarregà de la traducció…