Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
geigenwerk
Música
Instrument cordòfon amb teclat, amb les cordes disposades en el sentit de les tecles i fixades a una caixa amb forma de clavicèmbal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un…
pulsació
Música
Acció muscular dels dits sobre el teclat.
En els instruments de teclat, el mecanisme que excita la producció del so és controlat amb una sèrie de palanques i transmissions, impulsats des de la tecla, mitjançant la pressió dels dits La resistència dels diferents mecanismes a la força del dit i la tendència del sistema a retornar a la posició de repòs determinen tècniques diferents de l’acció muscular en els dos sentits del moviment, abaixar i aixecar D’aquesta complexa interacció entre els dits i els diversos mecanismes dels teclats se’n deriven diferents tècniques de pulsació, pròpies de cada instrument El correcte…
Catalunya Música
Música
Emissora de radiodifusió especialitzada en música clàssica i contemporània que forma part del grup d’emissores de Catalunya Ràdio (radiodifusió de música).
Començà les emissions el 10 de maig de 1987 amb la transmissió en directe del concert inaugural celebrat al Palau de la Música Catalana amb la soprano Victòria dels Àngels La programació de Catalunya Música comprèn tots els gèneres i estils musicals, des de la música simfònica fins a la música de cambra, la música antiga, el repertori coral, la música religiosa, l’òpera, l’opereta i la sarsuela, la música de cinema, el jazz , el lied i l’oratori, la música ètnica, la música del segle XX, la música experimental i electroacústica, la música per a orgue, per a piano i la música per a cobla…
radiodifusió de música
Música
La música ha tingut un paper cabdal en l’àmbit radiofònic des del seu naixement.
Al febrer del 1920 la Marconi Company inaugurà la primera estació radiodifusora britànica a Writtle, prop de Chelmsford, i, al mes de juny, la soprano Nellie Melba hi oferí el primer recital Al desembre d’aquell mateix any, a East Pittsburgh, s’inau gurà la primera emissora de ràdio pública en aquell país, que més tard s’anomenà KDKA Dos anys després ja hi havia 500 emissores als EUA El 1922, quatre grans industrials anglesos de l’electricitat fundaren la British Broadcasting Company BBC Aquell mateix any s’establiren dues emissores a França i una a Holanda El 8 de gener de 1923 es feu la…
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
orgue

A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
Música 2017
Música
Música clàssica Hamburg va inaugurar el nou auditori de l’Elbphilharmonie Filharmònica d’Elba, que ha servit per a revitalitzar la vida cultural de la ciutat gràcies al seu atractiu arquitectònic © Elbphilarmonie / Ralph Larmann Inaugurat l’11 de gener a Hamburg, el nou i espectacular auditori de l’Elbphilharmonie Filharmònica d’Elba, dissenyat pels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron, ha revitalitzat la vida cultural de la ciutat gràcies a l’atractiu arquitectònic d’una sala que s’ha convertit en la nova icona d’Hamburg Amb la seva impressionant façana de cristall que s’eleva en el…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…