Resultats de la cerca

Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la música popular…

A 14 anys anà a perfeccionar-se a la Schola Cantorum de París, on estudià amb Vd’Indy Tornà al País Basc i es donà a conèixer amb cançons inspirades en el folklore basc Irurak bat, Bidasoa, Euskal Festara La seva primera obra escènica fou Mendi-Mendiyan 1910, amb text basc de JPower Al final del 1913 escriví el drama líric Las golondrinas , obra molt inspirada, que fou una ruptura amb la tradició de la sarsuela Malgrat la seva mort prematura, deixà una extensa producció, amb obres per a piano, orgue, orquestra i veu

El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal…

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre…

D’origen humil, després d’exercir diversos oficis ingressà, a disset anys, a l’Orfeó Català, i a divuit ho feu al Conservatori del Liceu, on començà els estudis de cant com a baríton Finalment es dedicà al repertori de tenor dramàtic, i el 1911 anà a Milà per formar-se al costat de M Vidal De retorn a l’Estat espanyol, actuà en diversos teatres d’òpera Així, a Saragossa 1912 cantà Aïda i a Sant Sebastià 1913 protagonitzà Otello , paper en el qual excellia Es presentà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 1917 i hi tornà regularment a partir de la temporada 1931-32 Aquest darrer any…

Fundat el 1968, inicialment era integrat per Jaume Francesch primer violí, Miguel Perales segon violí, Josep Casesús viola i Pere Busquets violoncel El 1985 s’hi incorporaren Mercè Serrat segon violí i Aureli Vila viola, en substitució de Perales i Casesús Tots els seus components formaven part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i ocupaven posicions destacades en la vida musical de la ciutat El Quartet Sonor feu gires per tot l’Estat espanyol i esdevingué una de les formacions de cambra més prestigioses del moment Interpretà obres del repertori internacional i estrenà composicions d’autors…

Estudià a Barcelona amb Antoni Colomé, del Centre de Cultura Musical, i debutà a l’Associació de Música Da Camera de Barcelona 1913 S’especialitzà en el lied i collaborà, entre d’altres, amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net Participà en l’estrena a la capital catalana d’ El amor brujo , sota la direcció del mateix Manuel de Falla El 1924, acompanyada al piano per Igor Stravinsky, oferí un recital a l’Ateneu Barcelonès i l’any següent prengué part en un concert de l’Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Richard Strauss El 1928 intervingué en les audicions…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la…

Fundada el 1180, la ciutat no adquirí cap notorietat especial fins al segle XIX L’activitat musical durant l’Edat Mitjana documentada en els Cantares antiguos , la música dels quals s’ha perdut, no tenia per centre Sant Sebastià sinó tota la regió, en particular el santuari d’Arantzazu El 1555 Sant Sebastià convocà places per a mestre de capella Aquest mateix any, Joan de Sicus ocupà el lloc de primer organista de la parròquia de San Vicente Es disposa d’informació escrita sobre la música que es feia a les parròquies a partir del segle XVII, on se sap que exerciren els mestres de capella…

La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…