Resultats de la cerca

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més…

Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino

Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i…

Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el…

Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…

Encara que data del s XIV, tingué la seva esplendor al XVI Sovint formava un binomi amb una dansa lenta o moderada de ritme binari, com la pavana

La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…

Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545…