Resultats de la cerca

S’han conservat pocs documents de l’Edat Mitjana, perquè la majoria foren destruïts en els greus incendis dels anys 1483, 1574 i 1577 del Palazzo Ducale En algunes de les fonts que han pervingut sl’activitat de Leonardo Veniero a la capella de l’església de San Giorgio al final del segle XII Les primeres notícies de l’activitat de la capella de la basílica de San Marc daten de gairebé dos segles més tard Al segle XIV es difongué entre els nobles la pràctica del llaüt per a l’acompanyament de cançons, de les quals queden molts textos però cap partitura La creixent importància econòmica de…

Fou organista de San Geremia de Venècia i, més tard, de San Marco segon orgue en 1564-84 i primer en 1584-86 Escriví cèlebres peces per a orgue, com les Canzoni alla francese sis volums, 1605, diversos llibres de ricercari i obres per a veus soles, com Sacrae cantiones 1565 , Psalmi Davidici 1583 i altres de disperses en antologies El seu nebot Giovanni Gabrieli Venècia ~ 1557 — 1612 fou primer organista de San Marco en morir Andrea Deixà canzoni , sonates, etc, per a orgue i Sacrae Symphoniae per a veu, motets, etc, publicades sovint amb peces del seu oncle Hom el considera el darrer gran…

Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937…

De família noble, estudià amb ALotti La seva obra mestra és l' Estro poetico-armonico , collecció de cinquanta salms També deixà concerts per a cinc instruments 1708, sonates per a clavecí, per a flauta i baix continu 1712, etc, i oratoris, misses i cançons madrigalesques i àries per a cambra El 1720 publicà una sàtira sobre la vida musical de la seva època Il teatro alla moda El seu germà, Alessandro Marcello Venècia ~1684 — ~1750, fou violinista —deixeble de Tartini—, i deixà música instrumental i religiosa

Treballà al Teatro di San Moisè de Venècia del 1771 al 1791 Fou cridat a la cort imperial de Viena, on romangué durant quatre anys 1791-94 abans de retornar definitivament a Venècia, i on escriví el seu text més conegut, Il matrimonio segreto , de Domenico Cimarosa Part del seu llibret per al Convitato di pietra , de Giuseppe Gazzaniga 1787, fou més endavant la base del de Lorenzo da Ponte per al Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart Els textos de Bertati sobresurten pel seu sentit de la comicitat, el to lleuger i l’enginy verbal

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…

Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre les edicions…

Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra creada pel…

Format a Venècia i a Brusselles amb HScherchen, actuà en concerts per Europa i com a director de La Fenice de Venècia i de l’Orchestra Radiofonica de Milà Des del 1962 fins al 1972 fou director estable del Teatro alla Scala de Milà

Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista collaborador de C Monteverdi Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete , àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda En total publicà més de cent obres Les cantates opus 7 i 8, amb textos de llibretistes coneguts,…