Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
costella

Costella del clavicèmbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, cadascun dels reforços, en forma de llistó, encolats a la cara interior de la taula harmònica d’alguns cordòfons.
Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes
Karl Gustav Fellerer
Música
Musicòleg alemany.
Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva investigació…
Godfrey Ridout
Música
Compositor canadenc.
Estudià al Conservatori de Toronto, on tingué com a mestres Ettore Mazzoleni, Charles Peaker i Healey Willanon Des del 1940 fou professor de teoria i història d’aquest mateix centre Els anys quaranta escriví i dirigí música per al cinema i per a més de dues-centes radionovelles El 1948 començà a treballar a la Facultat de Música de la Universitat de Toronto La seva producció mostra un ampli ventall d’estils, amb influències que van des d’E Elgar i G Holst fins al dodecatonisme, i posseeix una orquestració brillant, ritmes sincopats i harmonies agosarades Qualificat d’antiquat per…
Hans Mersmann
Música
Musicòleg i periodista alemany.
Estudià musicologia a Munic 1910-12, Leipzig -només durant un trimestre- i Berlín 1912-14 Com a assistent de H Kretzschmar a l’Institut Musicològic de la Universitat de Berlín, catalogà música antiga d’arxius i biblioteques d’Alemanya i Itàlia 1915-17 Posteriorment dirigí l’Arxiu Musical Alemany de Cançons Populars 1917-34, fou editor de la revista "Melos" 1924-34, treballà en la radiodifusió -des del 1930- i exercí la docència en diferents escoles i universitats alemanyes El seu ventall d’interessos era molt ampli i anava des de la música popular fins a l’anàlisi musical,…
escombreta
Música
Part excitant d’alguns idiòfons i membranòfons.
És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…
rota
Música
Instrument medieval de corda pinçada -tot i que també, de vegades, pot ser de corda fregada- que derivà de l’antiga lira grega (lira2).
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paralleles a la tapa harmònica i connectades a un pont Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a…
Giovanni Benedetto Platti
Música
Compositor italià.
El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts…
Armand Machabey
Música
Musicòleg francès.
Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del…
Senglar Rock

Cartell de Senglar Rock
Música
Festival català de pop-rock que se celebrava a l’estiu.
La primera edició se celebrà a l’agost del 1998 a Prades, organitzada per l’Associació Prades Pop-Rock Festival, la promotora de concerts RGB Management i la revista ‘Enderrock’, i reuní més de 6000 persones El Senglar Rock es convertí en el festival musical d’estiu de referència dels Països Catalans, donant cabuda preferencialment als grups i solistes d’expressió catalana En l’edició del 2000 es traslladà a Montblanc i obrí el ventall estilístic, amplià el nombre de jornades i, a partir del 2002, inclogué en el cartell grups procedents de l’Estat espanyol En l’edició del 2003…
Mario Labroca
Música
Compositor i crític italià.
Deixeble d’O Respighi i GF Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921 Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència 1936-44 i director artístic del Teatro alla Scala de Milà 1947-49 i del Festival de Venècia de Música Contemporània a partir del 1959 Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens Influït en les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina