Resultats de la cerca

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la Radio…

D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida Segrià i Valls Alt Camp— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíllabs —el segon i el quart rimen entre si— Entre estrofa i estrofa s’hi intercala una tornada que fa referència al propi gènere “Al…

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor…

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’…

Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…