Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Joseph Kaminski
Música
Compositor i violinista israelià.
Fill d’una actriu, cresqué a la ciutat de Varsòvia Estudià amb F Koch a Berlín i més tard amb H Gál a Viena Novament a la capital polonesa, fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Varsòvia i fundà el Quartet de Corda Primer violí, des del 1937, de l’Orquestra de Palestina -antecessora de l’Orquestra Filharmònica d’Israel-, compaginà la interpretació amb la composició S’installà a Tel-Aviv i dirigí aquesta formació fins el 1969, any en què es jubilà Les seves obres presenten elements de la tradició musical occidental, del cant gregorià i de la música postromàntica alemanya, i també…
Celso Garrido-Lecca Seminario
Música
Compositor peruà.
Estudià a Lima, on fou deixeble de R Holzmann i A Sas Més tard amplià la seva formació a la Universitat de Xile amb F Focke i D Santa Cruz Les seves primeres obres mostren una influència provinent de les avantguardes europees, visible, per exemple, en Sinfonía en tres movimientos 1960 A partir dels anys setanta, cercà inspiració en el folklore del seu país natal Així, en obres com Pequeña suite peruana 1979, per a piano, o Danzas populares andinas 1980, per a violí i piano, usà elements melòdics i rítmics de la música popular peruana A la meitat dels anys vuitanta el seu…
Ib Norholm
Música
Compositor danès.
Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information 1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen, progressivament s’anà…
sheng
Sheng
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüetes lliures propi de la Xina i altres països del sud-est d’Àsia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta lliure en grup Consta d’un recipient semiesfèric -antigament era una carbassa, però avui pot ser de diferents materials-, recobert de laca i amb un broquet lateral per on l’instrumentista inspira o expira l’aire necessari per a produir el so A l’interior del recipient hi ha un conjunt de tubs de canya de bambú -generalment disset-, de diferents mides i amb els extrems tapats, proveïts de llengüetes prop de la base La disposició dels tubs és circular i es presenten encarats, dos a dos, els de la mateixa mida en ordre…
Diether de la Motte
Música
Compositor i pedagog alemany.
Estudià composició, piano i direcció coral a l’Acadèmia de Música de Detmold i assistí a classes amb R Leibowitz, E Krenek i O Messiaen a Darmstadt El 1950 fou lector a l’Escola de Música per a l’Església Luterana de Düsseldorf, on a partir del 1955 treballà com a crític musical D’ençà del 1962 fou lector al Conservatori d’Hamburg, i més tard, professor de composició i teoria 1964 del mateix centre Les seves obres no pertanyen a cap escola, però s’hi aprecia la influència del gamelan, del cant gregorià i de compositors com F Schubert i A Berg Escriví nombroses obres de "música visible…
Riccardo Zandonai
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la seva vida…
Mel Powell
Música
Compositor nord-americà.
Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…
Rued Immanuel Langgard
Música
Compositor i organista danès.
Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’atonalisme, …
Grace Mary Williams
Música
Compositora gal·lesa.
Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -un per a…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…