Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
mossàrab
Música
Cristianisme
Dit de la litúrgia pròpia dels cristians de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà, anomenada també litúrgia visigòtica o hispànica.
El terme és aplicat també a la música música visigòtica i als altres elements que fan referència a aquesta mateixa litúrgia
Germán Prado Peraita
Música
Musicòleg castellà.
Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb Casiano Rojo, i El…
Gregori I
Música
Papa i teòleg, dit el Gran o Magne.
Membre d’una família de la noblesa romana, fou prefecte de Roma i, després de la mort del seu pare, es feu monjo Vers 585-586 es convertí en conseller del papa Pelagi II, a qui succeí el 3 de setembre de l’any 590 Consolidà la supremacia de l’Església de Roma, aproximant-se a l’Espanya visigòtica i tractant de sotmetre les esglésies orientals a la seva jurisdicció Escriptor prolífic, deixà homilies sobre els evangelis i altres textos bíblics La seva obra Moralia , un comentari dedicat al Llibre de Job , es convertí en una lectura molt difosa en segles posteriors Se li atribueix…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts…
cant visigòtic
Música
Cant litúrgic de l’Església cristiana de la Península Ibèrica i de la Gàl·lia Narbonesa.
És una de les famílies del cant litúrgic occidental durant l’Edat Mitjana, juntament amb el cant gregorià, l’ambrosià o el gallicà Constitueix el cant propi de la litúrgia hispànica, també anomenada visigòtica o mossàrab, tot i que aquestes dues denominacions presenten força problemes Els orígens de la litúrgia hispànica cal cercar-los molt abans de la dominació musulmana de la Península Així, l' Oracional de Verona , manuscrit litúrgic de l’any 700 i arribat a Itàlia des de la diòcesi de Tarragona, demostra que en aquella data la litúrgia hispànica ja estava plenament…
música de Toledo
Música
Música desenvolupada a Toledo (Castella-la Manxa).
Ja als segles VI i VII fou un centre important de la litúrgia visigòtica i alguns dels seus bisbes més rellevants d’aquesta època, com sant Ildefons, sant Julià o sant Eugeni de Toledo, prengueren part activa en la composició de les melodies del culte La invasió dels àrabs, el 711, obligà el cristianisme a entrar en la clandestinitat, per la qual cosa al sud de la Península es perderen gran part de les tradicions musicals religioses anteriors a l’ocupació sarraïna Malgrat això, sembla que a Toledo quasi tots els documents musicals visigòtics que han pervingut foren copiats…
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i…
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…