Resultats de la cerca

Per exemple, a l’edat mitjana foren adaptats texts llatins a cants de llengua vulgar

Els més coneguts són els procedents del Nou Testament magníficat, benedictus i Nunc dimittis Actualment i de manera més general, el terme s’usa per a designar qualsevol himne de caràcter religiós, en llengua vulgar, versificat i amb una melodia simple, destinat a l’ús d’una comunitat cristiana En aquest sentit, el càntic representa l’essencial del cant comú, tant a les esglésies protestants com a les catòliques, després de la Contrareforma

És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no…

La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat policoral, lligada a…

La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars i profanes…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l…

Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata…

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de…

Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…

Aquest terme és aplicat en contraposició a música vocal La música instrumental pot ser associada, d’una manera o d’una altra, a pràcticament totes les cultures conegudes, tal com mostren una gran quantitat d’estudis etnomusicològics fets arreu del món En la societat occidental, la música instrumental s’ha presentat sola danses, ritus religiosos, jocs, festes, etc, o en collaboració amb la música vocal, ja des dels estadis més primitius La diversitat de les músiques i dels grups d’instruments emprats al llarg del temps és inaudita, i res no fa suposar que la música d’Occident hagi tingut una…