Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

El 1888, un cop acabats els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, començà a dirigir òperes i operetes al teatre Savoy i al Crystal Palace, fins que el 1895 assumí la direcció dels populars Promenade Concerts, els Proms, als quals estigué vinculat durant tota la seva vida El 1899 fundà l’Orquestra de Nottingham, que dirigí des del primer moment, dedicació que compartí amb actuacions al capdavant de l’Orquestra del Queen’s Hall Director del festival de Sheffield entre el 1902 i el 1911, es destacà per la defensa de la música britànica, estrenant obres dels compositors més…

Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…

Estudià amb Gustav Holst i amb Dawson Freer i debutà a l’Old Vic Theater amb papers mozartians Del 1931 al 1946 fou la primera soprano de la companyia del Sadler’s Wells i combinà les seves actuacions amb les que realitzà al Covent Garden, on debutà el 1931 amb La bohème El 1945 participà en l’estrena de Peter Grimes de B Britten, de qui també estrenà The rape of Lucretia i Albert Herring , al Festival de Glyndebourne el 1946 i el 1947, respectivament, i The turn of the shrew , a Venècia 1954 El 1946 fou cofundadora de l’English National Opera, amb la qual actuà fins el 1955, any en què es…

De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la direcció de…

Músic imprevisible, de ben petit ja tocava una guitarra que s’havia fet ell mateix Influït per Chet Atkins, s’aficionà al rhythm-and-blues i actuà en diversos grups A partir del 1965 formà part dels Yardbirds, en què entrà en substitució d’Eric Clapton, i en feu un grup innovador Més tard tocà sol i endurí el so, i posteriorment formà grup amb Rod Stewart veu i Ron Wood baix Després de retirar-se durant una temporada a causa d’un accident de cotxe, tornà als escenaris amb un dels grups de renom dels anys setanta, juntament amb Tim Bogert i Carmine Appice El 1975, després de…

Fou alumna de Michalowicz al Conservatori de Varsòvia Amb només deu anys fou guardonada amb el Premi Hubermann Es perfeccionà amb Carl Flesch i Georges Enescu i debutà a Londres l’any 1937 amb un concert al Queen’s Hall, dirigit per Henry Wood L’any 1939 fixà la seva residència al Regne Unit Després de la guerra desenvolupà una intensa activitat concertística amb gires per Israel, Turquia, la Unió Soviètica i els Estats Units L’any 1952 es traslladà al Canadà Publicà una autobiografia titulada Woman with Violin Londres, 1970 Està considerada una de les grans violinistes…

Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva…

Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is the deepest ,…