Resultats de la cerca

Exercí el seu magisteri musical a València al segle XIX Les poques notícies que tenim sobre la seva activitat parlen de la composició de sarsueles, entre les quals algunes en un acte, com Apuros d’un novençà , A tiempo y con arte , Coralito , El mestre d’escola , El pollastre , Don Tadeo , El suplicio de un tutor , El trovaor , En la agonía , L’abuela Poala , L’anell de plom , La gatita del Cura , Mister Puff , i dues en dos actes, Los secuestradores i Valencia en el siglo 30

Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o…

S'establí a València, on es dedicà a l’ensenyament És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc

És autor d’un Método para aprendrer a bailar sardanas largas 1835

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata F Pedrell…

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més populars

Les diferents accepcions en aquestes dues classificacions comporten sovint confusions quant a la seva definició Segons la classificació tradicional, inclou aquells instruments que es caracteritzen per tenir el pla de les cordes parallel a la taula de ressonància o taula harmònica La seva estructura bàsica consisteix en una taula harmònica, generalment fixada a un suport rígid i resistent en forma de peu o caixa, sobre la qual s’estenen les cordes La separació entre el cordam i la taula es manté gràcies a un o més ponts pont 1, molts d’individuals -un per a cada corda- o un de continu que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom d’harmònica