Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Nicanor Zabaleta

Nicanor Zabaleta
© Fototeca.cat
Música
Arpista basc.
Deixeble de Marcel Tournier a París, la seva tècnica i musicalitat li donaren fama internacional El seu repertori comprenia des d’obres barroques a contemporànies Destacats compositors li dedicaren diverses obres Professà a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena 1958-62 i el 1988 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Edità música original per a arpa de Cabezón, Beethoven, Dušek, Palero i Ribayaz
Nicanor Zabaleta
Música
Arpista basc.
Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del segle XVIII i d’autors com…
Conrado del Campo y Zabaleta
Música
Compositor castellà.
Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…
Conrado del Campo y Zabaleta
Música
Compositor, violinista i director castellà.
Estudià al conservatori de Madrid i completà la seva formació de manera autodidàctica De jove desenvolupà una intensa activitat com a violinista i viola de diferents orquestres de l’època, inclosa la del Teatro Real Fou un dels membres fundadors de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, de la qual es féu càrrec com a director el 1939 El 1947 fou nomenat titular de l’Orquesta Sinfónica de Radio Nacional, acabada de crear De la seva tasca com a compositor destaquen les obres de maduresa, com el Concierto en la menor, para chelo i orquesta 1946, tot i que gran part de la seva creació resta inèdita…
Karlheinz Zöller
Música
Flautista alemany.
Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’estiu del Mozarteum a Salzburg…
Asier Polo
Música
Violoncel·lista basc.
Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc dedicat a obres per…
música basca
Música
Art musical desenvolupat al País Basc.
La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…
Joaquim Rodrigo i Vidre
Música
Compositor valencià.
Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de Música amb P…
Xavier Montsalvatge i Bassols
Música
Compositor i crític musical català.
Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Montsalvatje i Fossas, i el seu pare, Xavier Monsalvatje i Iglesias, mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li produí l’…
concert
Música
Composició musical en diversos moviments per a un instrument solista, de vegades per a dos —doble concert— o també per a tres —triple concert—, amb intervencions alternades d’una orquestra.
Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…