Resultats de la cerca

Fou cònsol de Lleida 1207 El 1228 compilà i sistematitzà, per encàrrec de la ciutat de Lleida, les Consuetudines Ilerdenses , el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica

Fundat el 1930 amb la denominació de Grup Excursionista Àliga, el 1932 prengué el nom actual Inicialment disposava d’una secció de cultura i d’una biblioteca, i el 1933 s’amplià amb les seccions d’excursionisme i d’atletisme Durant la dècada de 1950 creà les seccions d’escalada i d’espeleologia Els anys seixanta arribà a tenir uns 700 socis, moment en el qual feu diversos descobriments espeleològics El 2010 tenia uns 300 socis

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…

S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…

Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment,…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En acabar la guerra…

Es tracta d’una àmplia enciclopèdia del dret, sobre tota classe de matèries jurídiques, així com sobre fonaments filosòfics, morals i històrics de cadascuna de les institucions Inspirades en les fonts del dret romà i del dret canònic i en els texts dels romanistes i canonistes estrangers, Las Partidas foren un important instrument de la penetració del dret romà a la península Ibèrica, i potser en recollir el dret castellà i fusionar-lo amb elles es formà el dret territorial de Castella La iniciativa de fer aquesta magna obra es degué a Ferran III, el qual començà a escriure el llibre anomenat…

La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…

En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…