Resultats de la cerca

Pioner en salts d’esquí i hoquei sobre gel a Catalunya Fou el constructor del teleesquí de Núria, promogut pel Club Alpí Núria i inaugurat el 1961

Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans

Fou fundat el 1984 amb l’objectiu que tots els socis coneguessin millor la muntanya, a través de cursets, excursions, campaments, travesses, trobades, etc Amb els anys ha arribat a superar els 150 socis 50 dels quals estan federats que practiquen senderisme, barranquisme, orientació, escalada, alpinisme, bicicleta tot terreny, esquí alpí, esquí de fons i esquí de muntanya Disposa d’unes installacions amb rocòdrom

Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla…

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya i a la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus A més de nombrosos estudis de geografia general i comarcal, és autor de les guies que escriví amb Joaquim Santasusagna, editades pel Centre de Lectura de Reus Les muntanyes de Prades , el Montsant i la serra la Llena 1929, Del Camp de Tarragona a l’Ebre 1931 i Les Valls del Gaià, de Foix i de Miralles 1934, textos sobre la història de l’excursionisme català i biografies com ara Mossèn Jaume Oliveres L’home preservat dels llamps de l’Aneto 1962, Norbert Font i Sagué, l’introductor de l’…

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves cendres a la…

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…