Resultats de la cerca

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

El riu passa engorjat en aquest sector congost de les Graus, i això ha fet que, fins a l’obertura de la nova carretera, la via tradicional de la Cerdanya a Perpinyà guanyés altitud per tal d’evitar el congost mitjançant una àmplia graonada anomenada les graus de Canavelles o d’Oleta , de la qual rebé el nom l’establiment termal de les Graus de Canavelles, a l’indret de l’antic monestir d'Eixalada L’agricultura de muntanya, que aprofita els petits replans suspesos de l’antiga vall regats per aigua canalitzada des de la Cerdanya, i la ramaderia, són les principals fonts de riquesa Hi ha…

Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara…

La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…

Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…

La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem Fratres a causa…

Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans de Puiassos…

Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…

El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i…