Resultats de la cerca

El sector septentrional, que presideix la mola de la Todolella i és drenat pel barranc de la Mola, és cobert de bosc de pins i alzines El 75% de la superfície total és de muntanya poc productiva el bosc cobreix 215 ha Els conreus de secà ocupen 627 ha, dedicades a cereals pobres i ametllers Les hortes de vora riu tenen una extensió de 20 ha El poble 94 h agl 2006, tolellans 806 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella L’església parroquial Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica Ha estat restaurat l’antic castell de la Todolella als afores hi ha un…

El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades Els escassos recursos…

Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…

El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h agl 2006…

El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau 1 203 m alt i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals La resta del terme es reparteix entre boscs de pins 400 ha, pasturatges pobres i garrigars La ramaderia ovina uns 1 200 caps té una certa importància L’emigració va despoblant lentament el municipi La vila 85 h agl 2006, olocauins 1 042 m alt és al peu del puig d’Olocau coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau L’església parroquial és dedicada a la…

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva una creu…

La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…