Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Tormos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall de la terminació oriental de les serres prebètiques valencianes que recorre en direcció SW-NE el Girona, a l’extrem sud-oriental del terme.
A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església…
Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del…
Orba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta situat a la vall longitudinal del Girona i als vessants del prebètic valencià; els plans corresponen als al·luvions del Girona i del barranc d’Orbeta, i els costers a la serra de Migdia (puntal del Morrut, 756 m alt.), de la Solana i Segili (521 m alt.) i de Fontilles.
Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de…
Dénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Alta, als contraforts més orientals de les serralades prebètiques, oberts a la mar.
La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…
Riells i Viabrea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al límit amb el Vallès Oriental, situat als vessants orientals del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…
Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
Vidreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al sector sud-oriental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat…
Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al límit amb la comarca d’Osona, al mig de les Guilleries.
Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la…
Arbúcies
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la part de ponent de la comarca, a l’E del massís del Montseny.
Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…