Resultats de la cerca

El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…

La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa

La zona forestal 3 700 ha és ocupada per pinedes, garrigues i brolles L’aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu patates, farratge, cereals, hortalisses Al secà hom destina unes 1 800 ha a oliveres, 500 a vinya, 400 a blat i 400 a ordi Hi ha ramaderia ovina que aprofita 1 200 ha destinades a pasturatges i granges de porcs i d’aviram Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura trulls d’oli, a més de petits tallers tèxtils i una fàbrica d’objectes de pell Hi ha emigració, especialment vers Barcelona La vila 608 h 1996 359 m alt és…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…

Situació i presentació El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues…

Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…