Resultats de la cerca

L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el…

Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m alt és a la…

El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca El poble 994 h agl 2006,…

Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…

Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees Els darrers anys, la població ha experimentat una disminució important La…

La major part de la superfície municipal és coberta per boscs de pins i d’alzines i extenses àrees de matolls L’agricultura és gairebé tota de secà el regadiu produeix hortalisses Els conreus més estesos són els cereals i els garrofers, seguits dels d’ametllers i d’oliveres Predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina és en decadència El poble 328 h agl 2006, bolullers 214 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és d’origen islàmic Lloc de moriscs, era habitat per 32 famílies el 1602 Pertangué a la mitra de València El 1574 formava la baronia de Bolulla amb Alcia i…

El terme és accidentat al NE per la serra de la Xortà Prop de la vila ha estat construït el pantà de Guadalest L’agricultura ocupa el 40% del territori el regadiu 82 ha és destinat a hortalisses, cereals i arbres fruiters el secà 67 ha és destinat a cereals, olivera, ametller i garrofer Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme, gràcies a la proximitat de Benidorm i d’Altea La vila 129 h 2006 586 m alt és a la dreta del Guadalest, a recer d’un important castell que dominava la vall el nucli antic és dins el seu recinte, format per una gran roca sobre la qual foren bastides les muralles i…

L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla oliveres, ametllers, garrofers Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer 260 ha i de pous 540 ha La part més baixa és dedicada a l’arròs 300 ha, en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers 500 ha El poble 1207 h agl 2006, llauriners 14 m alt és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona pantanosa, convertida avui en…

Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el s XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del s XIX i fins el 1960 la població s’estancà i…