Resultats de la cerca

El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…

És format pels habitants de Benaixeve Serrans, vinguts a causa de la inundació de llurs terres per les aigües del pantà de Benaixeve, després del 1950 El 1997 se segregà del municipi de Paterna, del qual era un barri El 2006 la població era de 4702 h Llur parla és barrejada de català i castellà

Coincideix gairebé amb la conca tancada per les serres de Cabrera 809 m alt, de La Umbría 845 m i la serra de les Salines 1 090 m, on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines , que abans de la dessecació ocupava 1,5 km 2 , amb 5 km de perímetre que podien esdevenir 11 km en les màximes inundacions Els sòls negres de glei i les plantes halòfiles permeten de reconstruir el perímetre Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 quan feia 30 anys que no treien sal obligà…

Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…

El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la indústria de la…

És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…

El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i avui…

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…

Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…