Resultats de la cerca

Situat al centre des Pla, entre 100 i 200 m alt, és drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric El 1982 la superfície explotada era de 4 106 ha el 78% del terme, de les quals es cultiven 3 401 ha Predominen els cultius de cereals 2 456 ha, seguit dels fruiters 865 ha, ametllers, figueres La ramaderia comprèn 357 caps de bestiar boví, 563 d’oví i 500 de porquí La terra és explotada en el 71,4% pels seus propietaris, el 28% ho és en règim d’arrendament i la resta en el de parceria La brolla d’olivella i garrofer i les pinedes de pi blanc sumen unes 650 ha L’economia no és solament…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1995, que passà al de Barbastre-Montsó

Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar Hi ha algunes petites indústries metallúrgiques i químiquesHabitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia Ocupada pels àrabs s VIII, hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo 1085 Des del s XII fou un…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix…

El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació de mobles,…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…

S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs lacustres alguns d’alimentats per…

Situació i presentació El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km 2 , és situat al NW del Pallars Jussà És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972 El terme limita al NW amb Barruera Alta Ribagorça, a l’E amb la Torre de Cabdella i l’enclavament de Larén Senterada, al S amb Senterada i a l’W amb el Pont de Suert Alta Ribagorça Es troba entre la zona de transició entre els Pallars i la Ribagorça Al N, el territori és molt accidentat per afloraments granítics i esquistosos i amb una ampla llenca de gres vermellós, a més de…