Resultats de la cerca

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…

És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta…

Comprèn, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, l’alta vall del riu de Sonella o de Veo on es troba el petit pantà de Benitandús, i, a l’extrem oriental, fora d’aquesta vall, les partides del Villastre i de Xantena La part més muntanyosa 1 941 ha és coberta de pinedes, suredes i de brolla d’estepes i brucs Hi ha 605 ha de prats, aprofitats per al bestiar oví i cabrum Hom rega, per mitjà de basses, 41 ha La resta de les terres de conreu són de secà 250 ha de garrofers, 75 de figueres i 634 d’oliveres La terra, força repartida, és conreada directament pels propietaris La població ha…

Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus…

A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la…

El nucli del terme és l’Alcudia de Guadix Hi és important el regadiu i, de forma secundària, la ramaderia

És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L’església…

Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes altres 570…