Resultats de la cerca

Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254…

El sector de la costa de Tramuntana és molt articulat de llevant a ponent es destaquen el port d’Addaia, al límit amb Maó, els arenals d’en Castell i de s’Olla, la península de s’Albufera, que tanca per llevant l’ampli port de Fornells, obert entre sa Mola 122 m alt i el cap de Fornells, la cala de Tirant, la península del cap de sa Cavalleria 90 m alt, enfront de l’illa des Porros, les platges de sa Cavalleria i de Ferragut, de Binimellà, l’espectacular cala Pregonda, cala Barril amb l’illa de ses Bledes, i cala en Calderer, límit amb Ferreries La costa de Migjorn comprèn un sector oriental…

El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…

La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…

El territori és drenat pels barrancs de son Bou i de cala en Porter El sector nord-est del terme, travessat per l’antic camí d’en Kane, és anomenat ses Graves La costa és, en part, baixa i sorrenca platges de son Bou i, en part, escarpada penyes d’Alaior El 64% de les terres són cultivades i el 36% són ocupades per boscs pins, alzines De la terra cultivada només el 2% és regada entre el 1920 i el 1930 hom començà a regar ses Canessies d’Alaior, prop de les platges de son Bou el 1960 fou projectat l’aprofitament de l’aigua del subsol per a regar els plans d’Alaior , al NE del terme Al secà hom…

El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes…

Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…

Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na…

La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…

Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…