Resultats de la cerca

Dins el terme hi ha les llacunes de Ruidera Hi ha tradició de creure que és la pàtria del Quijote

Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers contraforts de…

Situació i presentació Es troba a la zona de ponent de la comarca Limita amb la Vilella Baixa N, Gratallops E, el Molar S i la Figuera W i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar 640 m Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca 459 m, a migdia, o els del sector SW 489 m al límit amb la Figuera Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi Una carretera surt de…

Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell superior…

Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, a la dreta del riu de Siurana poc abans de la seva desembocadura a l’Ebre Limita amb els termes de la Figuera i el Lloar N, Gratallops NE, Bellmunt del Priorat E, el Masroig SE, Garcia W i la Torre de l’Espanyol NW, aquests dos últims pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre El territori va des d’altituds inferiors als 100 m a la vora del riu fins a les de la serra del Tormo, a l’extrem septentrional 530 m al tossal de la Cogulla i 384 m al tossal de l’Àliga Des d’aquestes altures baixen diversos barrancs vers el riu de…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix Camp, raó per la qual el…

Situació i presentació S’estén per la plana quaternària del Camp de Tarragona, just fins als primers contraforts muntanyencs que l’envolten És a uns 196 m d’altitud, envoltat pels municipis de Montbrió del Camp S, Riudoms E, les Borges del Camp NE, Riudecols NW i Riudecanyes W, i en un punt toca el d’Alforja N El territori és travessat per les rieres de les Voltes i de Riudecols, entre altres de menor entitat, mentre que la d’Alforja i el barranc dels Domenys fan de llindar al terme El municipi comprèn el poble de Botarell, que n’és el cap, i la urbanització de les Costes, que tenia 5 h…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…