Resultats de la cerca

Hi ha una petita zona de regadiu a través de la séquia de Montcada a la zona no edificada hortalisses i taronges Hi ha petita indústria del moble i de la construcció El poble 306 h agl 2006, venters , té l’origen en una venta de l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant valencià, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril destillació d’aiguardent i fabricació de lones Aquest aconseguí la senyoria del lloc, que la seva família mantingué fins el 1837, i edificà un palau amb torre quadrada Després s’ha mantingut com a municipi…

El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El poble 455 h agl 2006 560 m alt és a l’…

Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254 h El 1775 la…

Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers, ametllers i…

El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…

Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi,…

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…

Situació i presentació És situat al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental Termeneja amb els municipis de Valls E i N, Alcover que l’envolta pel N, W i S i la Masó SE Es comunica per carreteres locals amb la C-37 de Valls a Alcover, amb la d’Alcover a Vilallonga i per la Masó i Vallmoll amb la N-240 de Valls a Tarragona L’únic nucli de població del terme és el poble del Milà La població i l’economia Les notícies demogràfiques que ens han pervingut són escasses Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553, un dels quals al Mas d’en Morera, i 5 el…

El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i garrofers i 1…

Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps montserratins, i l…