Resultats de la cerca

És situada a la costa N de l’illa, al peu del mont Mercedes Creada al s XV com a port de La Laguna, s’ha convertit en el primer centre de l’illa i segon de l’arxipèlag La ciutat ha crescut cap a l’interior als voltants de la carretera de La Laguna Té destacades indústries, entre les quals sobresurt la refineria de petroli són també destacables les alimentàries, l’elaboració de tabac, les químiques i els materials per a la construcció Hi és important el turisme Aeroport a Los Rodeos Del s XVII són l’església de la Concepción, de cinc naus, amb enteixinat del XVIII, i la de San Francisco La del…

Envoltada d’una muralla medieval, entre els seus monuments sobresurt la collegiata romànica, reformada als s XV i XVI, on, a la capella gòtica dita dels corporals , és conservada la custòdia reliquiari d’argent daurat, obra de Pere Moragues 1384 El museu parroquial conté bones peces de pintura gòtica Martín Bernat, BBermejo, etc Fou reconquerida per Alfons I d’Aragó 1121 Ramon Berenguer IV, en canvi del reconeixement per part d’Alfons VII de Castella del seu títol de rei d’Aragó 1137, li prestà vassallatge per Daroca Fou seu de nombroses reunions de corts 1196, 1222, 1243, 1311 i…

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució…

És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller del príncep…

Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…

Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les…

El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures L’agricultura és gairebé totalment de secà 1 846 ha, i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres La propietat de la terra és molt repartida 90% de les explotacions tenen menys de 5 ha A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura alcohol, oli, hi ha indústria…

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc,…

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Lloret de Mar, al N amb el de Llagostera Gironès i el de Vidreres i a l’E amb el de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Al terme s’alça el puig de les Cadiretes 519 m, punt culminant del massís o bloc granític que tanca per mar la depressió selvatana, anomenat serra de Sant Grau pel santuari que es dreça en un dels vessants És drenat en bona part per la riera de Tossa, que centra el sector SW i desemboca a la mar a llevant de la vila La costa és summament retallada i la munió de cales i caletes que forma han estat ocupades per urbanitzacions…