Resultats de la cerca

L’economia es basa en l’agricultura Dues terceres parts del terme són conreades, amb predomini del secà 546 ha sobre el regadiu 28 ha Els principals conreus són cereals, oliveres, ametllers i conreus d’horta La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 95% de la superfície agrícola La població ha minvat en un 43% entre el 1900 i el 1965 El poble 177 h agl 2006, benesauers 701 m alt és vora la carretera d’Ontinyent a Callosa Fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 35 famílies Formà part de la rectoria de moriscs d’Alcoleja 1535, de la qual…

Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la vila el palau senyorial, del s XVI Fou centre de la baronia de Llutxent El…

És situat en un altiplà d’uns 900 m, amb alguns turons aïllats que passen de 1 000 m És drenat pel riu Madre, afluent del Magre Les dues terceres parts del terme són conreades pel secà El conreu principal són els cereals, amb 3 500 ha, de les quals 1 900 són de blat i 700 d’ordi Els conreus arboris ocupen 2 215 ha hi destaca la vinya, amb 1 800 ha hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina és important El 91% de terra és explotada directament pels seus propietaris Des del 1950 hi ha un fort corrent emigratori, de primer vers Barcelona i, després, vers València La vila 1…

És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L…

Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona elevada La població, que…

Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix…

És accidentat pels contraforts nord-occidentals del port de Beseit la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, amb altituds per damunt dels 1000 m Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques 2 244 ha i per pastures 338 ha Hi predomina l’agricultura de secà oliveres 377 ha, cereals 343 ha, vinya 326 ha i ametllers 91 ha el regadiu es limita a 58 ha hortalisses i blat de moro La ramaderia bestiar porcí i oví hi és poc important Hi ha pedreres d’argila refractària i jaciments de bauxita Les activitats industrials deriven de l’agricultura elaboració d’oli i d’…

El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…

El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la població activa…