Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
osculador | osculadora
Matemàtiques
Dit de la corba o la superfície que, en un punt determinat, té el major contacte possible amb una altra corba o superfície.
Matemàticament, el pla osculador d’una corba guerxa és definit com el pla que adopta la posició límit dels plans determinats per tres punts veïns de la corba quan dos d’ells tendeixen a l’altre Si r = r t és l’equació paramètrica de la corba, l’equació del pla osculador en el punt r - r t 0 × r ´ t 0 r ´´ t 0 = 0, on les primes indiquen derivades temporals En les corbes planes, el pla osculador es redueix al pla de la corba L' esfera osculadora d’una corba guerxa és definida com l’esfera que adopta la posició límit de les esferes determinades per quatre punts de la corba quan tres d’…
aurèola
Art
Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada.
Pot ésser formada per raigs de llum, per núvols o, simplement, per ornaments abstractes Adopta diferents formes circular, oval, ellíptica, de punta d’ametlla ametlla mística, etc
Edward Wright
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Publicà una admirable taula de logaritmes, però sobretot cal destacar els seus treballs sobre les dimensions de la Terra, la navegació, el magnetisme terrestre, la brúixola, etc Adoptà la projecció de Mercator per a la confecció de mapes
Lars Valerian Ahlfors
Matemàtiques
Matemàtic finlandès naturalitzat nord-americà.
Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973
cera perduda
Art
Dit del procediment emprat en escultura per a reproduir imatges en bronze.
El model, de material refractari, és recobert d’una capa de cera que és novament recoberta del mateix material que el model consolidat el conjunt, hom hi aboca, per un orifici superior practicat al recobriment, bronze fos que desplaça la cera per un altre orifici inferior, i adopta, en solidificar-se, la forma buida del model inicial
cúpula Fortuny
Arquitectura
Art
Nom amb què és conegut internacionalment l’element escenogràfic, ideat per Marià Fortuny i Madrazo, consistent en un quart d’esfera que ocupa tot l’escenari, amb la banda còncava de cara a l’espectador.
El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín
happening
Art
Teatre
Manifestació artística i teatral consistent en un espectacle de desinhibició, de comunicació intel·lectual i d’agitació política.
Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès
Malcolm Morley
Art
Artista anglès.
Estudià al Royal College of Art de Londres 1955-57 Al principi dels anys seixanta, després d’un període dedicat a l’abstracció i ja installat als Estats Units, el seu treball adoptà un vessant surrealista, en el qual incorporà elements de la publicitat, particularment d’agències de viatges A partir de postals, traslladà a teles de pintura imatges fotogràfiques mitjançant un procediment mecànic ideat per ell Iniciador del fotorealisme als Estats Units, la seva obra fou exposada en galeries i exposicions als Estats Units i a Europa El 1984 rebé el premi Turner Fou membre de l’…
amplitud
Matemàtiques
Diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable, dins d’un abast donat.
autoretrat
Autoretrat del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903)
© Corel Professional Photos
Art
Retrat d’algú fet per ell mateix.
Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…