Resultats de la cerca

Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per…

L’arquitectura n'és la part més important Durant el període colonial repetí els estils europeus —el mudèjar i sobretot el barroc foren els més divulgats—, bé que combinant-los amb elements autòctons i emprant materials lleugers a causa dels freqüents moviments sísmics Cal esmentar la catedral barroca de Colón i, a la ciutat de Panamà, les esglésies de San José i de San Felipe, el Palacio Presidencial i la catedral segles XVII-XVIII, de cinc naus, amb façana renaixentista Al segle XX és evident la influència nord-americana

El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del s XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al s X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa,…

Les manifestacions més interessants d’aquest art són el Colonial Style i l’estil hispanocolonial El primer es desenvolupà als segles XVII i XVIII a les colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, i el segon fou una conjunció de les tendències artístiques espanyoles i d’elements precolombins Aquest es desenvolupà durant els segles XVI-XVIII i produí nombroses construccions a Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Equador, el Perú i les Filipines Els estils van del gòtic tardà al neoclàssic, passant pel mudèjar, el plateresc, el renaixement italià i el barroc Són importants el palau…

Durant l’època colonial la influència hispànica és la característica essencial de l’arquitectura peruana, que en molts casos repeteix els models de la península Ibèrica, bé que amb aportacions indígenes, sobretot pel que respecta a la decoració, molt rica i d’una gran personalitat Els materials emprats són lleugers, adequats als freqüents terratrèmols del país Mudèjar és l’església del convent de Santo Domingo de Lima Renaixentista és la catedral de Cusco A la fi del segle XVII i durant tot el segle XVIII triomfà plenament el barroc església de la Compañía d’Arequipa catedral,…

Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…

Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…

Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció representada per l…