Resultats de la cerca

Pren també el nom de prova i d’ estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part…

Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…

Aquesta afirmació, que fa de la intelligència la font suprema de la creació, és un dels principis fonamentals proposats per Tvan Doesburg 1930 i per Max Bill 1931, creadors de l’art concret concret 5, i hom la pot relacionar amb la doctrina de la psicologia de la forma

Es basa en el palladianisme anglès i es caracteritza pels edificis de rajola vermella i amb decoració de fusta en són exemple les cases residencials de Williamsburg Vírginia, construïdes entre el 1699 i el 1780

És en els mobles on aquest estil excellí, especialment en l’obra de T Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria

És, de fet, una branca del moviment artístic dels celtes a la segona edat del ferro, o període de La Tène Hom pot establir-ne la data d’origen al segle V aC La seva funció fonamental fou decorativa, i tenia com a fonts l’abstracció de formes del ferro I i préstecs clàssics i orientals en la figura animal i humana Això donà lloc a un art inicialment dedicat a la metallúrgia, amb armes, escuts, cascs i ornaments del vestit plens de decoracions curvilínies, obtingudes per tècnica de repussat, com la tapadora d’Auvers, amb motius espirals i incrustacions de corall En escultura, el santuari d'…

Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de les galeries d’…