Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’…
art sicilià
Art
Art desenvolupat a Sicília.
Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans Un dels moments definitius per a l’art sicilià es…
sessió
Art
Cada vegada que una persona posa com a model d’un escultor, pintor o fotògraf.
art serbi
Plany de la Mare de Déu (1164), fresc de l’església de Nezeri, prop de Skopje, exemple d’art serbi
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pels serbis.
Cal cercar-ne els orígens, a diferència de l’art croat i eslovè, en l’art bizantí, dins el qual representa un grup coherent, sobretot en la iconografia mural dels segles XII al XV Des del primer moment es caracteritzà per una sorprenent penetració de l’artista en l’observació de la realitat frescos de Santa Sofia d’Ohrid, ~1050, per un gran humanisme i refinament frescos de Nerezi, 1164 i per una linealitat monumental típic de la Macedònia dels segles XIII-XIV Una altra característica segle XIII és la inspiració en l’art musiva dels segles V-VIII així, els frescos de Milesevo 1236, pintats…
punta seca
Art
Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.
Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués, JMiró, FGrau-…
art publicitari
Art
Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.
És, doncs, l’aspecte més artístic de la publicitat, exercit, fins a l’aparició dels tècnics titulats, pels professionals de belles arts En transformar-se la publicitat en un fenomen de multituds i de consum lligat a la producció industrial i al màrqueting, cerca uns mitjans de comunicació visual que reforcin la intensitat de les emissions i llurs atractius La publicitat com a manifestació cabdal del s XX programa les seves campanyes de vendes emprant els mass-media al seu abast Els creadors o directors d’art tenen cura de dissenyar uns missatges formals i literaris que esdevinguin per llur…
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca, Pacioli, Leonardo…
preromàntic | preromàntica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina